Poema de Mercè Guillemat
S’enlairen, ufanoses,
les nostres veus
-esclat de joia-,
en la casa de Déu.
Els nostres cants
han omplert un pentagrama,
component, nota a nota,
una història
que no oblidarem.
Hem unit
les nostres mans
en una de sola,
refermant una amistat creixent.
Les nostres veus
s’abracen, deleroses
trenant nous paisatges,
pentinant nous pensaments.
Amics,
cantem amb l’ànima,
vestim de llums
cada nova albada
i avancem, bastint nous camins.
Amics,
cantem, cantem...
Mercè Guillemat Figuerola
Impressions compartides de Mercè Garriga
Estimats companys i companyes cantaires,
Avui, tot just arribada a casa meva,
gaudeixo del començament del dia amb il·lusió i ganes d’agrair i compartir les
experiències i emocions viscudes aquests dies.
És la primera vegada que se’m brinda
l’oportunitat de cantar i alhora donar a conèixer les cançons pròpies del
nostre “Petit país” fora de Catalunya i he de dir que ha estat una experiència
fantàstica i enriquidora. Sentir-se acollit, escoltat, valorat i aplaudit pels
germans i germanes d’Eslovàquia a la ciutat de Prešov, és molt gratificant.
Veure centenars de catalans i catalanes
junts, lluny de casa, mostrant les nostres tradicions i cultura amb orgull,
saludant-nos pels carrers alegrement, compartint els àpats, gaudint de les
actuacions dels companys i companyes, de les gresques musicals de la nit.
Reviure l’esforç i la il·lusió dels assajos, cantant amb la coral de Prešov i
la coral de la FCEC. Tot plegat ens apropa i ens agermana, creant caliu i
consciència de grup.
Gegants, cap grossos, bestiari fantàstic i
grallers passegen l’alegria pels carrers
La xaranga ens anima a participar, a
ballar i a celebrar.
Els diables ens il·luminen la nit amb foc
i fum i fan càlida la fosca vesprada.
Les corals, agermanen cors i veus i
vetllen perquè les cançons estiguin vives, perdurin en el temps i siguin
expressió cultural i musical de les voluntats i sentiments del poble.
La cobla amb els seus instruments tan
nostres i tan festius formada per instrumentistes femenines d’arreu de
Catalunya i les colles de dansaires de sardanes amb les faldilles ballant amb
l’aire de la música.
Danses i bastoners ens recorden les
tasques del camp i la celebració de les festes.
I les puntaires. Elles ens mostren com els
oficis antics i artesans son admirats i perduren fins els nostres dies.
Castellers i falconers, acompanyats dels
grallers ens mostren el seny, la tossuderia, la fermesa i resistència,
l’organització i l’empenta catalana.
Les havaneres ens porten records de la
pàtria llunyana i d’enyorances que venen i van talment com les onades del mar.
Les flames del cremat uneixen les veus i ens reuneixen al voltant de la
guitarra.
Qui ho havia de dir que LLUNY de les
nostres contrades de terra endins, extenses planes cobertes de fruita i
rogenques postes de sol, acabaríem la nit saltant i brincant al so de la nostra
cançó “Som de l’oest de Catalunya” encomanant alegria a tots els eslovacs i
eslovaques.
Hem gaudit moltíssim cantant a la missa de
la Concatedral de Sant Nicolau a Prešov i al concert en el que vam participar a
la mateixa església cantant cançons d’autors catalans.
Hem pogut escoltar les dolces veus de la
coral parroquial de Prešov, acompanyades per l’orgue a l’hora de la missa i hem
escoltat i aplaudit les magnifiques actuacions corals dels cantaires de la FCEC
i de la coral femenina de Prešov.
Ens ha encantant i ens ha unit musicalment
poder participar conjuntament d’un cànon eslovac ”Ej, padá padá
rosicka” i també poder oferir cançons patriòtiques catalanes als
vilatans de Prešov les tres corals juntes, Espluguina , el cor de la FCEC i
Coral Joia de Maig. La música agermana els pobles i les nacions.
Tot plegat ha estat un esclat de joia i un
gaudi a cada moment.
Dono les gràcies a Adifolk per brindar-nos
l’oportunitat de participar en aquest macroprojecte folklòric i cultural i per
la gran tasca que realitzen en la divulgació de la cultura catalana, per la
bona organització, pel recolzament a les entitats i pel desplegament dels
recursos que les faciliten.
Gràcies mil a la ciutat de Presov que ens
ha acollit tan amablement i ha posat tots els mitjans perquè tot fos possible
alhora que ens donat l’oportunitat de conèixer també les seves danses i cançons
i la seva cultura i folklore.
I amb vosaltres, amics i amigues he tingut
el goig i satisfacció de compartir tots aquests bons moments i vivències. Tot
això ens apropa i ens agermana.
M’ha agradat conèixer les vostres
respectives parelles i comptar un cop més amb la companyia i simpatia dels bons
amics cantaires de la coral Espluguina de l’Espluga de Francolí, les
xerradetes a l’autocar, a l’avió, als sopars i a les excursions i
mogudes nocturnes.
Em sap molt greu que alguns membres de les
dues corals, per diversos motius, no hagin pogut compartir aquesta bonica
experiència però us he de dir que us hem tingut presents i us hem portat i
portem dins del cor. Esperem que ho pugueu gaudir en noves edicions.
Vull agrair i reconèixer la tasca de tots
els membres de les corals que passen al davant representant, organitzant, fent
recompte i sobretot facilitant que les coses surtin bé i solucionant els
entrebancs que van sorgint. Per vosaltres ha estat una tasca constant i
exhaustiva i feta amb molt “carinyo” i il·lusió.
Només us puc dir que es un orgull i em fa
feliç cantar a la Coral Joia de Maig.
Mercè Garriga Bacardí
Immersió al submón de la sal de Xavier Cambray
Impressions de David Pradas
Des que vam tornar del viatge, la
impressió que em va fer la visita a Auschwitz encara em ressona pel cos.
Una nit d’insomni en va sortir aquesta
música buscant un bri de consol a tant sense sentit, sofriment, tanta barbàrie…
no me n’he sortit.
Almenys quedarà el record… David Pradas
Cròniques d'Auswitch de Mercè Garriga
Creació manual i audiovisual d'Antoni Macià
Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge. La vostra tasca ha estat meravellosa tant a nivell de cants com a nivell personal. Jo soc una persona molt visual i és per això vull compartir amb vosaltres el meu homenatge al lloc que ens va colpir més del viatge.
Amb una pedra agafada a l’entrada de la càmera de gas d’Auschwitz he fet un recordatori d’allò que va passar i que no hauria hagut de passar mai.
Moltes gràcies
